10° / -2° Poc tapat

Un llibre descriu amb detall la Cerdanya en guerra del segle XVIII

L’obra transcriu les batalles al voltant de la nova frontera estatal entre els anys 1791 i 1856

DIVENDRES 18 NOVEMBRE 2022

Un llibre que es presenta aquest dissabte a la Seu d’Urgell, i molt probablement també a Puigcerdà pròximament, descriu amb un gran nivell de detalls la Cerdanya i l’Alt Urgell durant el període bèl·lic entre absolutistes i liberalistes dels segles XVIII i XIX. L’obra, La Guerra Gran al Pirineu. El Llibre de Notes de la Seu d’Urgell (1791-1856) recull les transcripcions de la última part del dietari institucional de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, entre els anys 1791 i 1856. 

El llibre és obra de Josep Albert Planes i ha comtat amb l’edició de l’arxiver i historiador local Lluís Obiols. El mateix Obiols ha explicat que la importància de l’obra rau en «primer que és una època poc estudiada i, després, que es tracta d’un dietari molt precís i tremendament detallat que s’anava fent dia a dia;això li dona una vivesa al relat molt important perquè no tan sols explica les accions militars sinó que també la vida quotidiana i les relacions entre els soldats». L’historiador ha remarcat que «a nivell de la Seu les narracions donen una visió d’una profunditat tremenda i per part de la Cerdanya dóna detalls dels moviments militars, amb la frontera marcada ja com a tal des de feia pocs anys; el llibre explica per exemple que evidentment els atacs a l’enemic eren a Montlluís, que era la referència; però el pas de la frontera és molt espontani. Narra, per exemple, que l’exèrcit espanyol acampa a Err per atacar Montlluís i saben quan acampen a Erra ja han envaït l’enemic en certa manera». El dietari de l’Ajuntament de la Seu dóna en aquest sentit molta informació sobre la societat cerdana a través de casos de veïns expatriats de pobles com ara Escadarcs, Martinet o Estana que han marxat a la Seu, Organyà o Bagà. Igualment, presenta llistes de voluntaris miquelets, molts dels quals del Baridà, que estan lluitant contra els francesos. Obiols ha apuntat que «hi ha un tal Francesc Isern de Cal Menut de Prullans, una casa i cognoms que encara existeixen al poble».

Document Actions